T de Teatre Ramón -Homes! -1/2-

[0:03]Hola. Hola. Hola. Hola, Ramon. Hola. Què fas? Res. Què mires? Res. Què penses? Res. Com et trobes? Res. Vull dir bé. Ah? Res, res. Ah. Fa dies que penso, vull dir setmanes. Mesos. Anys. Fa anys que penso que. Què penses, què? Res, res. Ah. Ramon. Eh. Ramon. Eh. Ramon. Ep, vos. Ramon. Ai, què et passa? Què vols? Que em miris, Ramon! Que em miris a la cara, Ramon! Que em miris a la cara i m'escoltis, Ramon! Que em miris a la cara i m'escoltis un segon, Ramon! I ara per què? Què, et trobes bé? Ramon! Calma't, estimada, calma't. Et noto un pel inquieta, un pel tensa, un pel, un pel nerviosa, un pel histèrica, oi? Oh, estimada, calla, calma't i pren-te alguna cosa. No et posis irònic perquè em rebenta que et posis irònic! No em diguis estimada perquè em rebenta que em diguis estimada! I no tinc perquè calmar-me perquè em rebenta haver de calmar-me! I no em parlis amb sorna perquè em rebenta que em parlis amb sorna! Sorna? Sorna? Ja, però què dius? Què t'inventes? No et trobo normal, de debò, perdona que t'ho digui. Què t'ha agafat? I perquè avui i perquè ara? Què tens, eh? Què tens? Una crisi? Tranquil·la, dona, tranquil·la. Ja passarà. Oh, estimada, fixa't en mi, estic bé aquí, sóc feliç amb tu. Després de tots aquests anys al teu costat, amb la nostra pau, la nostra maduresa, l'esplendorosa tardor de la vida... Oh, calla, Ramon, calla! No t'emboliquis i calla! Calla i no pixis fora de test! Seca la llengua i calla! Però que callis! Sí. Decididament, és una crisi. Bé, no pateixis. Diuen que passa sovint en aquesta edat. Oh! No, no, de debò, eh, no és cap broma. Has provat d'anar al metge? Ramon, te'n burles de mi? M'insultes! Em fas plorar! Em fas mal! Però com pots dir el que estàs dient? És que no sé què ve tot això, de debò. Després de tot el que hem viscut, després de tantes estones de tranquil·litat amb tu, de repòs amb tu, d'harmonia amb tu, de tendresa amb tu, de fidelitat amb tu... Fidelitat? Fidelitat? Fidelitat, Ramon? I tot. Estimada, amor meu, nena meva, bufona, petita, reineta preciosa, estàs neguitosa, gelosa. No, no diguis gaire convençuda. Ah, no? No. Doncs no estic gelosa! Ni neguitosa! Senzillament, estic farta, Ramon! A veure, a veure, a veure. Eh? Escolta'm. Escolta'm bé. Tu. Tu ets per mi. I jo sóc per tu. Des de sempre i per sempre. Apa. Oh! Que poètic, molt fi, sí, senyor. Quina sensibilitat! I quin tacte! Però tu et creus això, Ramon? Doncs és treta aquesta frase. De quin llibre? Au, no siguis ridícul! Ah, dubtes de mi? Sí. Com puc demostrar-te que et sóc sincer, que ets l'única dona que he estimat mai a la vida, i que totes les altres dones que he conegut no han estat més que un grapat de polvos? No, de pohos, eh? De pohos que el vent s'ha endut, i que sortosament mai no retornarà. Una altra vegada amb les frases! Per Sant, Què, insensible? Mentidera. Ai, no sé què vols, què vols que de fer? Què vols dir? Què puc fer? Per fer què? Per convèncer. De què? Com que de què? Com que de què, què? Però què vols? Com que què vull? Què em demanes? Ah, no ho sap? Però què ha de saber? Què, què, què? Com que què, què? Ramon!