Com fer un vídeo de divulgació científica?

[0:03]Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Píndoles de comunicació científica. Com fer un vídeo de divulgació científica? Per començar a donar respostes, cal fer-nos preguntes. Abans de començar un vídeo de divulgació, per exemple, ens hem de preguntar: Què volem explicar? A qui i què volem aconseguir? La resposta a la primera pregunta ens donarà el nostre missatge principal. Definirem què és el que volem que recordi la gent que vegi el nostre missatge. Com més concret, millor. Tenir clar a qui ens adrecem ens permetrà ajustar guió, la manera d'escriure, de parlar, els recursos, etcètera. No serà el mateix fer un vídeo per a l'alumnat de primària que per a persones expertes que ja treballen en el tema. Cal definir el nostre públic. Finalment, hem de tenir en compte què volem aconseguir. Normalment pensem que l'objectiu de la divulgació científica és que el nostre públic entengui un concepte, però hi ha altres objectius possibles. Potser volem que la gent s'enmaravelli, s'entusiasmi pel que hem d'explicar. Potser volem despertar consciències o avisar d'algun problema. Segons què vulguem fer, el nostre missatge canviarà. Ara sí, escriure. Com explicarem el tema o el concepte? Podem imaginar que a través del nostre vídeo oferirem un viatge al nostre públic. Aquest viatge ha de tenir un destí final i parades intermèdies. El que volem és aconseguir que totes les parades siguin interessants i que culminin amb un destí final espatarrant, que serveixi per al nostre objectiu principal. El viatge que oferim al nostre públic ha de ser una història. El vostre guió no pot consistir en una numeració de fets, heu de narrar, explicar i fer gaudir l'experiència. La ciència no és un conjunt de dades i lleis, és una manera de comprendre el món. En el vostre vídeo no voleu llegir només definicions grises, voleu mostrar tota la paleta de colors de la ciència. Com decidim per on viatjarà el públic? Quines parades els hi oferirem? Us proposem algunes idees. Les històries personals o històriques són unes eines narratives molt poderoses. Explicar alguna anècdota vostra o de persones que coneixeu o de figures històriques permet captar l'atenció del públic. A més fa l'experiència molt més humana i memorable i reforça la comprensió d'allò que explicareu. Un guany assegurat. Feu servir, òbviament, anècdotes que estiguin relacionades amb el tema i assegureu-vos que són verídiques. Comproveu-ho tot! De fet, documenteu-vos molt. La producció d'un vídeo comença abans, fins i tot, que l'escriptura del guió. Assegureu-vos que disposeu de prou informació per poder fer el vídeo. De fet, hauríeu de disposar de molta més informació que la que acabareu posant al guió. I us heu d'assegurar que és informació de qualitat, veraç i de confiança. On podeu trobar aquesta informació? A comptes d'institucions com universitats o centres de recerca. I també mitjans especialitzats o mitjans de comunicació professionals. En qualsevol cas, comproveu que citen les fonts d'on treieu la informació i que ofereixen els enllaços per poder-los consultar directament. Sempre que pugueu, aneu a la font primària. Si, per exemple, us interessa el que ha dit alguna persona en una entrevista, proveu de cercar l'entrevista original. Si voleu parlar d'algun tema que una persona ha tractat en un llibre o en un article, cerqueu l'article o el llibre original. Per cert, la documentació no és només sobre el tema concret que voleu explicar. Us recomanem també veure vídeos de diferents divulgadors i divulgadores que us serviran de referents. No cal que siguin exclusivament de divulgació científica. Hi ha persones que divulguen magníficament música, història, lingüística, etcètera. Mireu els seus vídeos i si us agraden, penseu per què us agraden. I si no us agraden, també analitzeu-ho. Tornem a les idees per fer el viatge més interessant. Relacionades amb les històries, trobem les emocions. Podem despertar alguna emoció en la nostra audiència? Podem explicar alguna cosa que els faci somriure, que els entristeixi, que els preocupi, que els doni esperança? Una altra parada que podem oferir està relacionada amb la quotidianitat del nostre públic. Podem relacionar el nostre concepte amb algun element del dia a dia de la nostra audiència, amb algun aparell o aplicació? També podeu fer servir referents culturals. Hi ha alguna sèrie, pel·lícula, llibre, còmic que es pugui relacionar amb el concepte? Si feu servir aquests referents, assegureu-vos que són prou coneguts per les persones a qui us adreceu. I no us oblideu de l'humor. No es tracta d'explicar acudits, però podeu escriure pensant en un to alegre i juganer. Si alguna persona de la vostra audiència somriu, és vostra, l'heu atrapada. On està el límit entre fer divulgació amena i passar-se de la ratlla? Això ho determineu vosaltres. Empreu un humor que us faci sentir còmodes a totes les persones que hi participeu. A l'hora d'escriure, tingueu en compte el vostre públic, adapteu el llenguatge a la vostra audiència. Potser haureu de simplificar algun missatge, no passa res, és millor. Feu servir les paraules tècniques justes. La rigorositat d'un missatge no es mesura pels tecnicismes que fa servir. Molts cops es poden explicar conceptes sense fer servir paraules tècniques i si són imprescindibles, expliqueu-les bé. I ja que estem en el tema de l'escriptura, redacteu frases per a ser llegides en veu alta. Acostumen a funcionar millor les frases curtes. Les frases llargues amb moltes subordinades poden ser difícils d'locutar i poden fer que l'audiència es perdi. Tampoc es tracta de ser telegràfic. Missatges clars, punt, frases curtes, punt, bona tria, punt, no cal tant, punt. Si el vostre vídeo ha de tenir una durada concreta, feu proves de lectura en veu alta i cronometreu-vos. Per tenir una estimació més acurada, llegiu un pel més lent del que llegiríeu normalment. Feu pauses als punts i pauses més llargues als punts i a part. Aquesta lectura de prova també us pot servir per detectar frases llargues i complexes que us costa de llegir d'un cop de lectura. També podeu identificar embutsaments, combinacions de paraules que us costa de llegir seguidas. En qualsevol cas, reescriviu la part del guió que us costa defensar amb la veu. Finalment, reviseu el guió. Conté el missatge principal? S'adreça al públic que havíeu definit? Pot servir-me per aconseguir l'objectiu marcat? Conté un guiatge clar amb diferents parades? L'he pogut llegir còmodament? M'ho he passat bé? En resum, gaudiu i fareu gaudir l'audiència.