[0:01]No puc. Estic cansat.
[0:06]Potser és una broma. És que no sé què vols. Malament. Malament. Malament. Malament. No saps què vull? No! Doncs, malament, Ramón. Però per què? Digues-me que m'estimes a mi sola. T'estimo a tu sola. Ho sento, no m'has convençut. Torna-ho a dir. T'estimo a tu sola. Sona fals, Ramón, sona fals. Torna. A tu sola, a tu sola. Que no, Ramón, que no. Que no, que no! Que no m'ho crec. Que no. No, Ramón, no. No. No i no. I tu m'estimes a mi, només a mi. Digues: M'estimes? No es tracta de parlar de mi ara, Ramón. No desviïs la conversa, Ramón. Els homes sempre desvien la conversa quan us interessa. A mi no se'n valen aquests trucs, Ramón. Soc massa gran ja, Ramón, a mi no m'enganyes, Ramón, ja no soc una nena, Ramón! Broma. Vas callar! A què ve ara aquesta pregunta absurda? Si soc jo qui dubto de tu, com ets capaç ara de fer-me aquesta pregunta? No et facis l'innocent que fa massa temps que ens coneixem, Ramón! Tu no m'estimes. Mira, Ramón! No em treguis de pul·lagues que te la vento i em quedo tan ampla, eh? No, és que si m'estimessis. Però qui parla ara d'estimar i estimar? Estem parlant de coses més serioses, Ramón! I fes-me el favor de deixar de posar aquesta cara de gossa pallissada, Ramón! Però, de què estem parlant, doncs? Ramón! No puc més, ja no tinc edat, no tenim edat. Ja t'ho he dit tot i és la veritat. Com és que dubtes de mi? Sense tu, jo, jo no soc res. Eh? Què més puc dir-te? Dir-me. Dir-me. És que no has de dir-me res. No cal que em diguis res. El que vull... No és que em diguis res. El que vull... És que facis, Ramón! Que facis. Que facis alguna cosa. Que m'ho demostris. Que em demostris que saps on vas. Encara t'importo alguna cosa? Tot el meu cos. Els meus pits. La meva cintura. Les meves cames. Les meves cuixes. El meu ventre. Encara són per tu alguna cosa? El que vull. És sentir-me estimada. Saps què vol dir això? Ramón! Estimada. D'esperit, Ramón, d'esperit. Però també i sobretot. De cos. Les hores passen. Les setmanes passen. Els mesos passen. I res, res, res, res, Ramón! El meu cos. Els meus pits. La meva cintura. Les meves cames. Les meves cuixes. El meu ventre. Es marceixen. Es fan vells. S'eslloren. Es podreixen. Es podreixen, Ramón! Em sento vella. Lletja. Bruta. Indesitjable. I tot i que t'estimo, t'ho diu, t'ho diu, t'ho diu, t'ho diu, Ramón! Que no em mires. No em toques. M'abraça. I, per tant, no m'estimes. I això el que necessito. És un home. Que m'estimi. Que em desitgi. Que em s'exsèixi. Que m'exciti. Que em poseeixi. Que em transporti. Que em llepi. Que em destrossi. Que em destrossi, Ramón! A mi, a mi, a mi, només a mi, Ramón! I dubto. Dubto. Dubto moltíssim. Dubto massa que jo sigui per tu. L'única dona. Perquè tu, Ramón. No m'has estimat. Que no em desitges. Que em s'exsèixes. M'excites. Em poseeixes. Em transportes. Em llepes. Em destrosses. Ja no et destrossa, Ramón!
[3:23]Per això. Ramón. Tot i que. Ets. Has estat. I seràs. L'home de la meva vida. Avui. He decidit. Ja que no has sabut demostrar. Que de debò. M'estimes. Ja que no has sabut demostrar. Que de debò. Soc l'única. He decidit. Abandonar-te. Per tant. Adéu. Adéu. Adéu. Adéu, Ramón. Et mataries. Ho faries per mi? Per demostrar-me. Que m'estimes. Només a mi? Sí. Doncs, fes-ho, Ramón. Doncs, fes-ho, Ramón. Doncs fes-ho, Ramón. Doncs, fes-ho, Ramón.
