[0:06]Stuart Mill va destacar en diverses disciplines i se'l considera un dels últims representants de l'Escola d'Economia Clàssica.
[0:19]En el terreny de l'ètica, segueix la tradició empirista de les ètiques angleses basades en l'observació dels actes humans, com la de Hume i, sobretot, la de Jeremy Bentham, que va exercir una gran influència en el seu pensament.
[0:37]De les seves obres en destacarem dues: L'utilitarisme i Sobre la llibertat. Aquests dos llibres reflecteixen les principals aportacions de Stuart Mill en filosofia. En l'Utilitarisme va desenvolupar la seva ètica i, Sobre la llibertat, és el llibre on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política. A partir d'aquests dos eixos complementaris realitzarem l'esquema del pensament de Stuart Mill. Començarem per l'ètica. Stuart Mill observa la conducta humana i ens diu que els homes, les persones, realitzen accions bones perquè esperen que aquestes els produeixin plaer. Perquè en últim terme, el que cerquen és la felicitat. La idea és que actuem bé perquè això ens fa feliços, però en què consisteix aquest bé, aquestes accions bones? En l'utilitarisme, Stuart Mill ens dirà que el bé s'identifica amb la utilitat. Allò bo és allò útil, per això les accions útils són les que ens condueixen cap a la felicitat. De fet, tot el que puguem desitjar o buscar no és altra cosa que la felicitat. Per això ens dirà que les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer-nos feliços. Fins i tot si perseguim la virtut, el que estem fent és trobar un mitjà que ens condueixi a un únic fi: la felicitat. Les ètiques utilitaristes parteixen d'aquest plantejament. Per això la seva preocupació és determinar com s'aconsegueix la felicitat col·lectiva.
[2:28]El pare de l'utilitarisme, Jeremy Bentham, va elaborar una teoria coneguda amb el nom de l'utilitarisme dels actes. Ell pensava que qualsevol acció moral hauria de ser valorada per la utilitat del seu resultat i la felicitat col·lectiva s'aconseguia per la suma d'accions útils. Des d'aquesta perspectiva, el valor moral d'una acció humana es medeix per les seves conseqüències. Aquesta teoria constitueix la base de les ètiques utilitaristes. I Bentham va exercir una important influència en el pensament de Stuart Mill. Tot i això, Stuart Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant la doctrina amb l'utilitarisme de la regla. Per Stuart Mill, la felicitat col·lectiva no s'obté mitjançant la suma d'interessos particulars, sinó que hi ha d'haver una norma general d'acció, una regla universal sota la qual queda sotmès el principi moral d'utilitat. En què consisteix aquesta regla? En primer lloc, Stuart Mill fa una distinció qualitativa dels plaers. No tots els plaers tenen el mateix valor. Hi ha els plaers sensuals que són inferiors, corporis i efímers, com el menjar, per exemple. I els plaers intel·lectuals, els més elevats, perquè estimulen la ment, els sentiments i la imaginació. D'aquesta manera, la norma per ser feliç es basa en l'autodesenvolupament personal, entès com la capacitat per créixer, per conèixer.
[4:11]De la mateixa manera, Stuart Mill també estableix una diferència entre el que ell anomena el contentament, que implica una felicitat individual i egoista, no moral, i la vertadera felicitat, que és social, col·lectiva i està vinculada a un sentiment comunitari. Per això ens dirà que l'autèntica felicitat està relacionada amb el fet de gaudir solidàriament.
[4:45]Finalment, ens dirà que la regla utilitarista ha d'estar basada en respectar la dignitat humana.
[4:56]Per Stuart Mill, l'ètica s'ha de fonamentar en una regla que contempli aquests elements.
[5:06]I això és compatible amb el criteri utilitarista d'aconseguir la més gran felicitat pel màxim nombre de persones. Totes aquestes qüestions ètiques estan relacionades també amb la seva concepció de la societat i l'Estat que queda reflectida en l'obra Sobre la llibertat. En matèria d'economia i de política, se l'ha considerat liberalista, ja que gran part de les seves idees encaixen amb la teoria de l'Estat mínim. Tot i això, s'ha de senyalar que mai va ser un liberalista estricte, perquè simpatitzava amb algunes formulacions socialistes i era partidari de superar l'oposició entre el socialisme i el capitalisme mitjançant sistemes de cooperatives. Anem a veure com desenvolupa el seu pensament polític.
[6:06]Stuart Mill ens dirà que l'acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Per això, va mostrar un clar rebuig a les dictadures i es considerava un demòcrata.
[6:26]El govern, en tant que organisme que ostenta el poder, pot actuar dins d'uns límits, uns marges.
[6:38]Ha de respectar la llibertat individual.
[6:46]En què consisteix aquesta? El llibre Sobre la llibertat la defineix en termes negatius. És l'espai, el cercle de no interferències. És l'àmbit on l'individu té absoluta llibertat i ningú hi pot intervenir. És a dir, que, segons Stuart Mill, les persones són lliures, sempre i quan respectem el que ell anomena el principi del dany. Som lliures mentre les nostres accions no generin danys a altres i també complim amb les obligacions socials. Mentre una persona no malmeti a una altra i compleixi amb les seves obligacions respecte a la societat, com, per exemple, pagar impostos per la millora social, el govern ha de respectar aquesta llibertat. De la mateixa manera, aquests límits també s'apliquen a la societat en general i a l'opinió pública, que tampoc han d'intervenir en la llibertat individual. Stuart Mill se l'ha considerat un defensor de la diversitat cultural, perquè denunciava la intolerància de l'opinió pública respecte als temes de creences religioses i hàbits culturals no occidentals. I també es va pronunciar a favor de la ideologia feminista que defensava el vot de les dones. Aquestes qüestions estan relacionades amb l'ètica. Contemplar la dignitat humana significa també no jutjar les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere. També en connexió amb els seus temes ètics, Stuart Mill ens dirà que si tant la societat com el govern respecten aquesta llibertat individual, contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva.
[8:33]Aquestes connexions entre l'ètica i la política fan que s'hagi considerat que l'utilitarisme, d'alguna manera, és el marc ètic i fonament moral de les polítiques liberalistes.
[8:54]I amb això hem acabat l'esquema del pensament de Stuart Mill.
